Al voltant de Negociació lliure
Aquest article paralelitza les relacions sexeafectives amb el sentiment nacioterritional, que si vols el pot reparalelitzar amb el tema monetariterritorial.
El dret de autodeterminació es necessari en qualsevol societat, ja estiguem parlant de companyia sexeafectiva o d’altre territori. Negarlo per principis seria com negar el dret a triar parella, cosa que malahuradament, encara es vigent en alguns indrets del mon.
El dret a divors, casat legalment o no, es una de les opcions que tens quan pots triar parella i en la majoria de casos es l’única via que guarateix una millor convivència.
Hi ha gent que no pot concebre una realitat monogàmica diferent de la seva. Estan casats en la seva Comunitat territorial imaginada(per no dir-li nació o divisa) normalment fonamentada amb el comú denominador del territori on la seva llengua materna, el castellà(o el euro), es present. En Portugal no es parla castellà ni portunhol i Sudamerica no conta perqué esta molt lluny com per a poder dominarla a hores d’ara.
Membres d’aquesta comunitat monolingüe de parla castellana entenen la realitat bilingüe=poligàmica d’alguns dels membres de la seva comunitat territorial imaginada com una infedelitat acceptable donat que també hi han póligams reconeguts/des que practiquen la infidelitat al compartir certes passions en ”altres” sense deixar de considerar-se Espanyomonogams. No deixar-los tindre una aventura seria perdre’ls més o tornar-se un mal progenitor.
El que costa de fer-los entendre es que allò que nomenen bilinguisme(infidelitat acceptable) es en la gran majoria dels casos diglossia. Pas previ que han de esforssarse en donar per a compendre que existeix, apart de poligamia, voluntat monogàmica de un altra comunitat imaginada(i no sub) basada en el que consideren el ‘’seu” territori/propietat, que encara que no l’estimen el volen tindre per unflarse l’ego propietari.
La reacció envers aquesta nova realitat serà de dificil comprensió, de defensivisme, odi, com quant et toca assumir que una part de la teva parella t’està sent realment infidel i estas perdent part dels drets de propietat que t’agradaria tindre sobre eixa extensió teva.
Es poden enfadar i dir-te que s’acabó, fil d’aram i arancels per els nuvols. No hem tornis a cridar, m’enfado de per vida. M’has trait. Es el seu problema, els podem ajudar a que el superen i si no volen ara, ja vindràn després.
Som monogams deslleials que per obligació practiquem la infedilitat a la nostra companya de una manera sistemàtica mentre veem com altres disfruten de la seva sense cap obligació pareguda ni a sa casa pura ni en el mateix territori compartit de les nostres comunitats territorials imaginades diferents. A sobre, tenim que avergonyir-nos de la nostra voluntat monògama real i practicar les obligacions maritals(reals, virtuals, civils o eclesiastiques) en un/a altre company/a a la que no estimem ni monògament ni poligàmicament. En resum i tal com està enunciat, no tenim dret a poder triar parella.
Estima a la teva voluntat. Si no et deixen apropiadament, per lo patit, intenta no convertir eixa frustració en vengança que et contamine la passió de tmirar endavant, de voler viure millor.