Divisanació soberana
Lo més sobirà es garantir-se d’un mode independent tots els bens i serveis necesaris per a una evolució saludable.
Defenso la creació d’una nova jurisdicció a Catalunya perqué es una bona estrategia per a la sobirania económica global.
Ho considero positiu per a tindre més opcions de creació de noves jurisdiccions locals independents de l’Estat Català.
Després dubto de que per aquí on visc, si els deixaren jurisdiccionar novament als governants locals actuals la cosa aniria encara a pitjor i potser voldria tornar a lo d’abans… no crec, però ahi esta el dubte. Si als valencians ens governara una filosfia-política llibertaria chinesa que no deixara lloc a l’oportunisme capitalista tan extés per ací… milllor?.. nose, pero no crec que siga el punt: devem arribar a voler mon idoni en cada localitat.
Fa temps ja que tinc aquest pensament recurrent… Per defecte hem considero pertanyent a la comunitats imaginades o nacions humana-socialista-iberica(+mediterranea)-catalana-valenciana-maestrat de la part costera (carretera nacional 340)(+comarca els ports)-meu poble-meus propers del poble mes o menys en eixe ordre, (sense coontar-me com a Londoner per 4 bons anys allà).
I quant hem veig analitzant-me els sentiments en eixes últimes petites nacions, es quan trobo el senti(men)t real que provoca la paraula nació.. no estant condicionades per l’idioma primerament tampoc, es més qüestió de d’afinitat amorosa o inclús socialista, altres paraules ben ambigües i sugerents.
No hem fan dubtar res aquestes petites nacions(o subnacions, joquese) meves. Al anar englobavant-me en nacions majors, hi està el sentiment però també sospito (com m’han fet dubtar alguns propers tirant a demagogs que només diuen pertanyer a la nació humana,) que també es una qüestió de propaganda repetitiva.
Dubto de la meva nacionalitat valenciano-catalana graciés també als arguments sobre la creació d’aquesta… Jaume I, i les germanies cristianes matamoros i expulsa jueus no convertits.
La llengua ve del llatí i grec, desenvolupadors de les quals mamaven del estil de pensament confrontatiu-burgués-insolidari de pretenguda aparença socialista-universal, coses que aquestes llengües han acabat reflexant-transmetenme(més feina de depuració de valors antisobirania per a tots/es).
Crec que no es del tot incompatible ser nacionalista amb ser socialista(sobiranista, llibertari) i si hem suicidara per considerar-me particep d’una culura antepasada seria un acte folkloric de chauvinisme radical amb el que no simpatitzo. No hi han nacions roines(hi han serbis socialistes per exemple, i algun espanyol que autoritzava el referendum a Catalunya).
a)Se supon que es més fàcil ser antisoberanista si sents com a nació Espanya i per això ofereixes acanvi la tasca de negació-vengança envers una autodeterminació-independencia de una part d’això que creus teu.
També hi han burguesos catalans amb els quals compartim aquest sentiment comunitari català, … però que al voler una nova jurisdició dins del BancCentrald’Euros) o, amb el que es el mateix, una divisa catalana compatible amb eixe, aixís realment només pertanyen a la comunitat-nació euro, la catalana la interpreten, mes o menys, com a empresaris de un Bar Català en Platja Euro amb ajuntament opac i amo. Vull dir: com a un reducte folclòric, exótic, imposible romàntic-de derrotista millor.
b)Se supon que es més fàcil ser socialista si eres català, perqué aquesta manera de viure el sentiment nació no es el opresor-imperialista sino el resistent, lluitador per la sobirania.
Dins d’estxs hi ha també la tendéncia personal de que com que ja som guais per haver-ho declarat o per haver fet alguna feineta, ja no ens cal ambicionar compartir més sobirania, defenguem-privativitzem el ja fet per a mantindre el status guai.
PROPOSTA
La proposta resolutiva que plantejo es entendre que hi han tantes nacions com divises. Els grups d’afinitat(divises) son i seràn infinits. Les divises de poble, ciutat o una per a Catalunya sencera que es vulguen crear no han de molestar-se perqué es crein de noves dins de lo que han considerat com a demarcació geogràfica per a la divisa.
Recomano concentrar-se en desenvolupar la divisonacionalització de baix a dalt per més fàcilment anar creant ja les bones bases d’una xarxa de troc de bens i serveis completament distribuida on cadascú anar triant de fer les coses ‘justes’ que mes li agraden, gratuitament sense esperar res a canvi més que el plaer d’haver-ho donat allà on més ho necesitaven.
Una part d’eixe nou disseny-construcció passa per la formulació del rol del nou Estat(nova jurisdicció) desitjada, on la qüestió básica que guarantiria la sobirania económica seria que els ciutadanes no estigueren obligats a comunicar-se amb(=pagar impostos) l’Administració pública(=Estat) amb euros i ni inclús amb una hipotética nova divisa catalana centralitzada sino amb l’elaboració d’un llistat públic de tasques públiques a fer per el bé comú… aixis la gent contribuiria al comú oficialment directament amb el seus serveis-bens.
Si el diseny de tasques publiques va minimitzan aquesta necesitat de tasques guanyem en sobirania.
Al ser més productiu utilitzar lo recaudat en bens i serveis per a invertir-lo el més localment posible, al descentralitza-se l’Administració Pública.. les societats guanyem en sobirania.
PD: Només he parlat del paper de l’administració pública envers els individus que tenen les seves propies divises personals i grupals. Sobre el com podrien ser justes aquestes divises grupals(no caure en errors actuals), sobre com interactuarien amb una hipotética divisa catalana central i demés propostes de diseny d’aquesta, i altres polèmiques les deixo per al wiki.
PD2: Amb els euros no hi ha independencia! amb els euros, no hi ha independencia!